No escalfem només els músculs!

Paco Seirul·lo, expreparador físic del primer equip del FC Barcelona, en una entrevista al diari Marca al 2007 va dir: “Per a nosaltres el fet d'escalfar és únicament un acte socioafectiu, això és, únicament serveix per a posar-te en contacte amb els teus companys i amb l'ambient. Aquest és el principal objectiu de l'escalfament.”
Generalment anomenem escalfament aquella activitat que incrementa la nostra capacitat de treball per superar la laxitud i apatia que ens produeix el repòs. Àlvarez del Villar (1992) i Vinuesa i Coll, defineixen escalfament com a totes aquelles activitats i exercicis que es realitzen previ a qualsevol activitat física, amb la finalitat de posar en marxa tots els òrgans dels esportistes. D'aquestes definicions que ens donen diversos autors podríem concloure que l'objectiu principal és preveure lesions i preparar l'esportista per a l'inici d'una activitat diferent a la normal.
Tot i tenir clares les seves funcions i objectius hi ha diferents autors que estan d'acord a la seva realització i altres que no ho estan. En el cas d'Àlvarez del Villar defensa que un escalfament correcte és imprescindible i Morehouse i Rash manifesten que el risc de lesions disminueix considerablement si s'ha realitzat un escalfament complert. D'altra banda tenim autors com Hipple i Marcudy que consideren innecessari l'escalfament.
Per tal de realitzar un bon escalfament podem establir una sèrie de criteris:

• Ha de ser total perquè ha d'atendre a tots els òrgans, músculs i articulacions.
• Ha de ser dinàmic realitzant exercicis sobre la base d'una carrera suau o activitats lúdiques.
• Metòdic, no improvisat.
• Proporcionat en funció dels nostres alumnes o esportistes.

Així doncs, de forma general tindrem en compte l'ordre de les activitats i la intensitat i la durada d'aquestes. Per tal de seguir un ordre es recomana tenir una pauta de treball, seguint les parts que hi ha, per començar la posada en marxa, l'inici on una línia d'autors aconsellen fer-ho de forma estàtica amb mobilització articular i una altra corrent recomana començar amb moviments actius de locomoció. En segon lloc els estiraments de la musculatura antagonista per a elevar la temperatura local i com a mesura preventiva de problemes musculars i tendinosos. En tercer lloc farem exercicis genèrics dels principals músculs agonistes. Tot seguit realitzarem exercicis específics de l'activitat que realitzarem. Per acabar utilitzarem un temps de recuperació de la fatiga creada i aprofitarem també com a concentració. D'altra banda es molt important també una bona combinació d'intensitat i duració i que aquest ajust es individual. Tindrem en compte també tot i que en menor mesura les condicions ambientals i climàtiques.
Podem diferenciar dues parts: la general i l'específica. La general és la part que podria servir per a qualsevol activitat posterior, són activitats de caràcter general a una mitjana intensitat i el seu objectiu és posar en marxa l'organisme sencer. La específica són activitats que estan relacionades de forma directa amb la posterior activitat i el seu objectiu es activar els sistemes i grups musculars propis de l'activitat esportiva.
En la fase general hem recollit uns criteris per tal de realitzar-la correctament, establint que aquesta no superarà els 15 minuts i en el cas de les classes d'educació física no seran més de 10 minuts. La intensitat augmentarà de forma progressiva sense superar el 50% del VO2 màx. Evitarem realitzar un gran nombre de repeticions (entre 5 i 10 per exercici). Realitzarem pauses actives amb exercicis suaus.
Pel què fa a la part específica haurem de tenir en compte que els exercicis tinguin certa especificitat, es a dir, que siguin semblants als exercicis que es realitzen en l'entrenament o la sessió, i que tinguin una aproximació tècnica, que s'inclogui l'ús dels implements que utilitzem, raquetes, pilotes, sticks, etc.
Com a professor d'educació física considero l'escalfament com una de les parts més importants de totes les sessions i per a la realització de qualsevol activitat física, sense deixar de banda la seva vessant social que té el fet de realitzar-lo. En les classes d'educació física intentarem sempre realitzar escalfaments lúdics, de forma jugada, ja que d'aquesta manera els nens i les nenes realitzaran moviments actius i podran gaudir de totes les avantatges que té tant en la vessant de prevenció de lesions com en la preparació psicològica dels alumnes per a la predisposició de la sessió d'educació física.

Quadre resum de l'escalfament en les sessions d'educació física.

Això ja no és gimnàstica, es educació física

Poc a poc estem aconseguint deixar enrere l'antic concepte de gimnàstica, un concepte equivocat de l'actual educació física, un concepte relacionat amb exercicis de tipus militar, disciplinaris i molt estrictes, on els nens i les nenes havien de passar si o si una sèrie d'exercicis que provocaven tants mal de caps als alumnes. Exercicis com saltar el "plinton" o el "potro" estan ja més que oblidats (o almenys haurien d'estar-ho) en les classes d'educació física.

En l'actualitat la finalitat de l'educació física és molt diferent al que es plantejava fa uns anys. L'objectiu que actualment s'intenta aconseguir és que els nens i les nenes siguin conscients de la importància d'un estil de vida saludable, com es pot aconseguir estar sà combinant aquest estil de vida amb una bona dieta, s'ensenya el gran ventall de possibilitats que té el seu cos per a realitzar moviments, habilitats motrius i treball de les condicions físiques.

Tot això sense deixar de banda un nou sistema de qualificacions, en el que a diferencia d'uns anys enrere, no es té en compte els metres que saltin o els minuts que aguantin corrent, si fem servir aquest mètode de puntuació estaríem caient en una gran injustícia per als nens, ja que estem comparant tots els nens per igual. El més important, i és necessari que els nens i les nenes ho entenguin, es comparar-se amb ell o ella mateix. Els alumnes han de veure una millora en ells i elles mateixos, han de saber quin és el seu nivell de condició física i han de saber com treballar per millorar el seu nivell i com mantenir aquest nivell millorat.

Hem de tenir en compte també que molts dels nens i les nenes que hi ha en els col·legis i en els instituts només realitzen esport en les classes d'educació física, és a dir, que molts només realitzen dues hores d'activitat física a la setmana. Són aquests nombre d'hores suficients per a poder aconseguir tots aquests objectius que ens hem marcat per a què els nens i les nenes no es converteixin en sedentaris el dia de demà?

L'assignatura d'educació física és molt més que només una assignatura on molts consideren una hora d'esbarjo, una assignatura amb poc pes acadèmic. Hem de lluitar per a que la nostra assignatura tingui el pes que mereix i les hores que es necessiten.

Presentació del Blog!

Aquesta és la primera entrada del meu Blog!
En aquest Blog compartiré sobre la meva passió, donant tot tipus d'informació d'interès i tot allò relacionat amb l'educació física i l'educació.

El meu nom és Didac, he estudiat CAFE en l'INEF en la Universitat de Barcelona i el màster de formació de professorat d'educació secundaria obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyament d'idiomes en l'especialitat d'educació física.

La educació física sempre ha sigut una assignatura que és menysprea, però des de aquest Blog intentaré donar raons per tal de que no es vegi d'aquesta manera, ja que es tant important educar als nens i les nenes en la resta de matèries com en educar als nens i les nenes per a que tinguin prou criteri per veure els beneficis de l'activitat física i d'un estil de vida actiu.